Libia, ahora la reconstrucción

Economía Digital, Opinión, Viernes, 9 de Septiembre de 2011


http://www.economiadigital.es/cat/notices/2011/09/libia_ara_la_reconstruccio_23880.php

Completada l'etapa del coronel Gadafi, que va durar 42 anys, Líbia ha quedat devastada per la guerra civil. Els nous governants de Líbia s'enfronten a la difícil tasca de restaurar l'ordre, consolidar la pacificació, rescatar els actius libis congelats, reprendre les exportacions de petroli i començar la reconstrucció, un difícil repte per davant.

Els hidrocarburs són la pedra angular i més prometedora de l'economia. Abans de l'esclat, les exportacions de petroli i gas van representar el 70% dels ingressos, es produïen 1,69 milions de barrils diaris (b/d), amb uns ingressos anuals estimats de 50.000 milions de dòlars i es comptava amb unes reserves de 74.000 milions/barrils. A més estan asseguts sobre una bombolla de gas estimada en 54,4 trilions de metres cúbics.

La restauració de la producció de petroli requereix la tornada de les companyies petrolieres internacionals, la qual cosa serà possible quan es restableixin les condicions de seguretat.

Totes les mirades se centren en les enormes reserves de petroli, els fons, les grans necessitats d'infraestructures i reconstrucció que s'estimen en 400.000 milions de dólars i s'han de realitzar durant els propers deu anys. Un pastís desitjable que aixeca grans expectatives en temps de crisis.

Líbia necessita la construcció del seu sistema sanitari i educatiu, d'habitatges, carreteres, xarxes de transports (especialment els aeroports i ports), línies ferroviàries (necessàries en un país, amb una superfície d'1,8 milions de km2 i de set milions d'habitants).

La UE és el primer soci comercial de Líbia. Itàlia encapçala el repartiment. Espanya està en una posició discreta però en ascens en els últims anys amb una presència empresarial important. Repsol, Saycr, OHL i Enagás encapçalen la llista. També hi ha algunes empreses libies a Espanya com Aresbank i Tamoil. El balanç bilateral de 2.100 milions d'euros és favorable a Líbia.

Al costat del sector energètic els fons libis juguen un paper clau en la reconstrucció. El valor d'aquests actius en l'exterior oscil·la entre els 160.000 i 200.000 milions de dòlars, que gestiona la Libyan Investment Authority. Estan repartits per 45 països i tenen participacions en 140 entitats i empreses. A part d'això ningú sap quants diners opacs o quant hi havia a les arques de l'Estat o en les reserves d'or, encara que és possible que la família Gadafi els hagi saquejat abans d'escapar.

Itàlia concentra grans inversions libies, que participen en moltes institucions com el 7,5% en UniCredit; un fons de 500 milions de dòlars en Mediobanca; participacions en ENI; Enel; Finmeccanica; i la pròpia Juventus, entre altres.

Hi ha actius libis en molts països africans i en alguns sud-americans. També en altres punts d'Europa, com el 3,01% de participació en Pearson, propietari del diari Financial Times. Actius immobiliaris a Londres, empreses tèxtils, hotels... 

També són accionistes majoritaris d'una llarga llista de bancs: el Libyan Arab Foreign Bank, British Arab Commercial Bank, ABC, Aresbank... Existeixen informacions que apunten també al fet que Líbia posseeix interessos en Deutsche Bank, HSBC, Société Générale, BP Paribas, així com algunes accions en grans grups com Alstom, EDF, GDF, Total i France Télécom.

La gestió de la postguerra, sol ser més complexa que la planificació del propi conflicte. Per això les noves autoritats tindran molt a fer per construir un país mirant al futur.