El Mediterráneo, gran Plataforma logística

Por séptimo año, celebramos, en el marco del SIL, el Fórum Mediterráneo de Logística y Transporte, un evento que se consolida como la cita anual del sector y sus actores. Su objetivo, desde su creación en el año 2003, ha sido responder a las enormes expectativas que suscita la creación de una zona de integración económica entre la Unión Europea y los países mediterráneos, la Unión por el Mediterráneo.

El sector de transporte e infraestructuras es un objetivo primordial. Todas las instituciones públicas o privadas están llamadas a constituir un impulso para la concreción de los proyectos.En este sentido, con la finalidad de favorecer el éxito de la futura asociación euromediterránea, consciente de esta necesidad la UE acordó impulsar el programa Enromad Transporte así como la financiación de proyectos bilaterales. Los países mediterráneos asociados elaboraron sus planes estratégicos de infraestructuras puesto que, sin una red de transporte óptimo y un sistema multimodal integral, será muy difícil asegurar la viabilidad de este gran proyecto, esencial para la integración y estabilidad entre las dos orillas del Mediterráneo.

Este es el objetivo del Fórum: potenciar el debate, la reflexión y el intercambio de ideas y negocios. Un espacio de encuentro entre el sector público y privado. una plataforma para analizar los nuevos retos, escenarios de competitividad internacional y oportunidades de desarrollo económico regional que la futura unión –un espacio de 43 países y 800 millones de personas– va a suponer para el sector.

Barcelona, capital Mediterránea por excelencia y sede de la Secretaría Permanente de la Unión por el Mediterráneo, pionera en el proceso de estrechar los lazos, se presenta como la plataforma ideal entre el Mediterráneo y Europa. El sector de la logística y transporte es el de mayor crecimiento a nivel mundial. Su facturación anual se calcula en 280.000 millones de euros, representando el 8% del PIB mundial, y contando con un crecimiento anual medio del 3%.

Sin embargo, el éxito de la creación de esta zona euromediterránea requiere, como paso previo, la puesta en marcha de estrategias sub-regionales y regionales de transporte destinadas a valorar las necesidades de infraestructura de las principales conexiones de la red mediterránea. Es necesario ofrecer soluciones a los problemas asociados a la congestión del tráfico terrestre y su impacto medioambiental y las costosas reformas para la modernización de las infraestructuras ferroviarias. Sólo mediante el desarrollo de la red de transportes del sur mediterráneo y su conexión a la Red Tras-Europea de Transportes, las empresas podrán beneficiarse de las oportunidades que generará la futura zona. Ésta constituye un elemento fundamental en el proceso de internacionalización de las empresas, dotándolas de una mayor flexibilidad y favoreciendo su competitividad.

El Mediterráneo es un corredor mundial para las mercancías que transitan vía Suez y Gibraltar. El transporte marítimo es pues, lógicamente, el primer medio de transporte de mercancías y personas –con la expansión de cruceros para estos últimos–, por este motivo hay que hablar de puertos en este Fórum, a través de la cumbre de puertos mediterráneos que reunirá a los altos responsables portuarios. Hoy por hoy, a pesar del peso tradicional atribuido al transporte ferroviario o del auge experimentado en los últimos años por el transporte de mercancías por carretera, el 95% del transporte de mercancías entre países de la región se realiza por vía marítima, y en él, los puertos juegan un papel fundamental. Estamos ante el gran reto de hacer de este Mare Nostrum, por sus ventajas naturales extraordinarias, una gran plataforma logística internacional, una red de comunicación global. En definitiva, un espacio compartido y unido entre sus pueblos.

VII Fórum Mediterráneo de la Logística y el Transporte

SIL Salón Internacional de la Logística y la Manutención

La Vanguardia, Especial SIL, Martes 2 de Junio de 2009

Inauguración SIL Barcelona 2009

Salón Internacional de la Logistica y la Manutención, 2 al 5 de Junio 2009





NIT DE LA LOGISTICA Premis SIL 2009

Algèria - Catalunya

El president Montilla visita aquest cap de setmana Algèria. Serà la segona vegada que un president de la Generalitat de Catalunya visita aquest país del Magrib dins un viatge de marcat caràcter econòmic. Donada la importància d'Algèria, no només com a primer subministrador de gas a Catalunya sinó també com un mercat que ofereix grans oportunitats a les empreses catalanes en un moment econòmic complicat, en què l'obertura de nous mercats donaria un impuls important a l'expansió internacional del teixit empresarial català .

Les relacions econòmiques entre Espanya i Algèria presenten elements de complementarietat, sense gran competència i amb interessos comuns. Encara que és un fet lògic per la proximitat geogràfica entre els dos països, la complementarietat i els interessos comuns són molt més importants des d'un punt de vista global i dinàmic. Espanya ha exercit un paper decisiu en el desenvolupament de la política mediterrània de la Unió Europea i en l'articulació d'unes relacions bilaterals més sòlides i, en particular, amb Algèria. Aquestes relacions han estat impulsades des de Catalunya, ja que és el seu primer soci comercial a Espanya.

Algèria viu actualment una situació financera macroeconòmica molt favorable. L'augment del preu del petroli i la gestió eficaç del deute extern han permès omplir les arques de l'Estat així com un tímid augment del poder adquisitiu dels algerians. En aquest context, el govern s'esforça a rellançar l'activitat, diversificar i liberalitzar l'economia i impulsar les inversions privades tant nacionals com estrangeres.

El pes de l'Estat ha disminuït, nombrosos sectors han estat privatitzats al llarg dels darrers anys: telecomunicacions, transport marítim i aeri, agricultura, turisme i mines. L'últim bastió, l'energètic, està en un procés lent però irreversible de liberalització. El progrés econòmic dependrà de la capacitat de les autoritats de millorar el clima social, d'atreure els inversors i del desenvolupament d'una classe empresarial, especialment les pimes. Per consolidar les reformes, créixer i ajudar les empreses a guanyar els reptes de la globalització és prioritari sortir de la dependència energètica així com reformar la banca i reestructurar el teixit industrial.

Les importacions de béns d'equip i productes agroalimentaris ocupen els primers llocs. Algèria, a diferència d'altres països mediterranis, no ha explotat encara ni el sector turístic (amb un litoral de 1.200 quilòmetres de costa), ni el del transport, ni tampoc el de la restauració. Sectors como la banca, la gestió hospitalària, els ports, l'aigua i el medi ambient són una prioritat per Algeria i una oportunitat per a les empreses internacionals.

La conjuntura econòmica, extremadament favorable al país, ha permès a Algèria assegurar-se un fons de reserves financeres en progrés (prop de 90.000 milions de dòlars de reserves de divises a finals del 2007) gràcies a l'alt preu del petroli en els mercats internacionals i a l'exportació de productes hidrocarburs del país.

El creixement s'està constituint sobre el pla de rellançament que el govern ha emprès per al període 2005-2009 amb un pressupost de 50.000 milions de dòlars. És, doncs, un veritable Pla Marshall, amb uns fons destinats a les inversions en tots els sectors econòmics i socials del país. Una acció mai vista en un país en desenvolupament.

L'any 2007 ha estat testimoni d'un augment important dels fluxos d'inversió estrangera en el país, senyal de recuperació de la confiança internacional. Els primers llocs del rànquing els ocupen Estats Units, amb 327,7 milions d'euros; França, amb 139,5 milions, i Espanya.

Les necessitats avui són colossals i les esperes enormes. El temps apressa per a una població amb un futur incert que va assolir els 33,2 milions el 2006. El país va presentar un creixement positiu per tercer any consecutiu (un 70% de la població té menys de 25 anys) i aspira avui al progrés econòmic, a incrementar la taxa d'ocupació, a l'habitatge i a situar-se com a pont entre Europa i Àfrica.

El 2008 ha estat marcat per un elevat creixement (5%) vista la situació econòmica mundial actual i la inflació (4%). Les autoritats estan intentant organitzar les estructures econòmiques del país. S'ha emprès un pla contra l'economia submergida (tancar comerços no autoritzats, lluitar contra les empreses d'importació fantasmes, establir mecanismes de control de cotxes d'ocasió), així com una política que ha de permetre reduir la diferencia entre el canvi oficial i el mercat negre del dinar.

Algèria es consolida com un important soci d'Espanya i de Catalunya. Amb un 25% del volum total d'intercanvis comercials, Catalunya és perfila com el primer soci d'Algèria a Espanya. El 2008 Catalunya va exportar a Algèria productes per valor de 449 milions d'euros i en va importar per valor de 1.664 milions d'euros. Hi ha més de 50 empreses catalanes establertes a Algèria en sectors com l'alimentació, l'embalatge, el transport, la indústria farmacèutica, l'aigua, etc.

En resum, l'economia algeriana presenta reptes i dificultats però també ofereix nombroses oportunitats a les empreses catalanes.

Diari Avui, pag.7, Dissabte 24 d'octubre de 2009

Tornar a la Mediterrània



LLibre Consolats de Mar Barcelona 1502



La història de les relacions de la Unió Europea amb la Mediterrània es va iniciar formalment el 1995 a Barcelona. Aquell any es va impulsar l'anomenat Procés de Barcelona, que recentment ha desembocat en la creació de la Unió per la Mediterrània (UpM), que té per objectiu fomentar la cooperació i el desenvolupament entre les dues ribes, malgrat la tensió associada a alguns conflictes, en especial el palestino-israelià. De fet, aquella primera conferència, celebrada ja fa més de 10 anys, va ser un gran èxit i ha tingut un paper important en la ubicació de la seu de la UpM a la ciutat, malgrat que això pugui ser poc rellevant en decisions futures.

L'elecció de Barcelona com a seu de la seva secretaria permanent demostra una visió estratègica: la Unió Europea i els països del sud de la Mediterrània adquireixen el compromís d'establir una associació euro-mediterrània basada en l'intercanvi i el diàleg per garantir la pau, l'estabilitat i el desenvolupament econòmic i social entre les riberes del Mare Nostrum i Barcelona, la ciutat que els acull.

Barcelona i Catalunya hauran de defensar aquest nou escenari i, per fer-ho, hauran de dotar-se d'estructures capaces d'oferir als països membres, a les organitzacions i a les empreses els instruments adequats per al seu desenvolupament i la seva integració en el nou context regional i global. La capitalitat de Barcelona, que hem d'impulsar, tindrà un impacte directe sobre el conjunt de les activitats econòmiques i en el desenvolupament de la ciutat i el seu projecte exterior. Barcelona/Catalunya/Espanya poden ser la plataforma de cooperació euro-mediterrània i convertir Barcelona en la seva veritable capital, si es posen en marxa els mecanismes necessaris per assolir aquest objectiu. L'elecció de Barcelona com a seu permanent de la secretaria general de la Unió per la Mediterrània (UpM) és un pas molt important però no definitiu. La capitalitat s'haurà de guanyar dia rere dia a través de les seves actuacions: el lideratge és guanya treballant.

Barcelona està en condicions d'aconseguir la capitalitat real. De ser la frontissa entre les dues ribes. Però això només serà factible si s'uneixen voluntats, esforços i recursos, perquè són necessaris una estratègia unificada, un treball de conjunt de les administracions públiques i privades barcelonines i catalanes amb el suport clar de l'administració espanyola. I, per altra banda, aquesta és la principal opció d'Espanya per a l'execució de la seva política mediterrània, ja que, en les circumstàncies actuals, és pràcticament impossible reinventar l'experiència acumulada de Catalunya i el fet que Barcelona s'hagi consolidat com la ciutat referent del Mediterrani.

És necessari agafar la iniciativa i per això s'han d'iniciar actuacions que permetin desenvolupar un projecte útil i àgil que sigui la suma de tots, que sigui integrador i comú per a la Mediterrània i que potenciï els millors aspectes d'una identitat compartida. És per això que és necessari impulsar algunes iniciatives per aconseguir aquest objectiu comú. Articular un bloc que defensi els interessos mediterranis en el disseny, el control i l'execució dels programes destinats a la zona és un dels molts projectes.

Diari Avui, pag.15, Dilluns,12 octubre del 2009

Dubai, cap a un model sostenible

Dubai ha viscut esdeveniments molt importants aquesta setmana: des de canvis al govern i als conglomerats insignes com Dubai World Holding a la petició d'ajornar el pagament del venciment d'un deute previst per al 14 de desembre de 4.000 milions de dòlars. Això ha fet tremolar les borses d'arreu el món, amb el temor a un repunt de la crisi financera per la importància de l'emirat com a gran receptor d'inversions i com a inversor a nivell mundial. A més, l'adopció d'aquesta decisió la vigília de la Festa del Sacrifici, quan les borses del Golf havien tancat, va fer augmentar els recels.

Fa mesos que molts experts recomanaven l'adopció de mesures i que s'informés del dany que la crisi financera ha causat en l'economia de l'emirat i en el seu model de creixement, basat en una excessiva dependència del sector immobiliari i en l'atracció d'inversors estrangers oferint un oasi de projectes faraònics. Potser per miopia o excés de confiança, s'ha trigat a acceptar la necessitat d'ajuda dels germans veïns i s'han agreujat els resultats negatius.

L'anunci de la petició de la moratòria va obligar les agències de solvència a abaixar la qualificació d'A3 a Baa2 i a les asseguradores a apujar el cost de la seva pòlissa un 37% en 24 hores. Dubai ha de fer front a un deute i obligacions entre el 2009 i el 2014 de 70.500 milions de dòlars; un 70% del PIB de l'emirat actual.

La poca transparència i la manca de mecanismes de control creen desconfiança, i impedeixen calcular el valor dels deutes i les inversions de l'emirat en més de 50 països, estimada en 50.000 milions de dòlars.

Per a una economia en desenvolupament ràpid, el problema no és el volum del deute sinó com adoptar un model de creixement sostenible. És aviat per saber si la crisi de Dubai danyarà la confiança dels inversors a la regió, però és probable que els governs de l'Aràbia Saudita, el germà Abu Dhabi i Qatar no triguin a aportar fons per limitar l'impacte de contagi i ajudar Dubai. Ara cal que aquest els accepti i posi límits a un creixement insostenible.

Diari Avui, 28 de Novembre de 2009

La banca islámica: un fenomen emergent



Ciutat de Casablanca, Marroc (Abdelhak Senna)



L'interès internacional pel sector financer islàmic és cada vegada més gran i són nombroses les institucions financeres que volen fer servir els productes i els instruments adaptats a les regles de la banca islàmica.

La banca islàmica és una novetat dins el sistema financer internacional: per primera vegada es reconeix la seva força. A nivell internacional ha demostrat la seva capacitat de mobilitzar recursos interns i externs, amb una gamma diversificada i eficaç de productes d'inversió i estalvi i ha destacat també per la seva orientació cap al desenvolupament econòmic i social. Tot indica que aquest fenomen creixerà amb l'establiment d'un sistema bancari islàmic dotat d'un mercat financer específic, animat amb capitals en recerca d'oportunitats d'inversió. I per fer-ho serà primordial la liberalització dels mercats financers islàmics, assegurar la llibertat d'inversió i les transferències de capitals, cosa que facilitarà la incorporació dels bancs internacionals a aquesta realitat pròspera.

Els bancs islàmics representen només una petita proporció del sector bancari mundial però la crisi financera internacional ha mostrat que són més saludables que la majoria dels seus homòlegs. Un exemple: els 20 grans bancs compatibles amb la Xara (llei islàmica) han augmentat el valor de la seva base d'actius el 2009 i resisteixen la crisi millor que els seus homòlegs convencionals. I el darrer informe del Fons Monetari Internacional (FMI) mostra un gran creixement en el nombre de bancs i fons islàmics -dels 75 el 1975 fins als 350 del 2008.

La banca islàmica opera avui a tot el món, de Xina a Estats Units. Els bancs occidentals també fan algunes activitats bancàries islàmiques a través de les seves finestretes islàmiques a Suïssa, Alemanya, Anglaterra o Luxemburg. I també s'ha de destacar l'obertura a Londres de cinc bancs específics, que ofereixen als seus clients els productes financers islàmics. Això ha convertit Londres en la principal plataforma i líder europeu en la banca islàmica compatible amb la xara gràcies als esforços d'institucions com la Borsa de Valors de Londres (LSE) i el suport de les institucions del Golf. I França, amb París al capdavant, vol establir-se com a principal competidor de Londres. En aquesta línia, l'Assemblea Nacional acaba de modificar el Codi Civil per ajudar a l'estructuració de productes compatibles amb la Xara a França.

L'any 1970 es va crear l'Organització de la Conferència Islàmica (OCI), que agrupa els països musulmans. I el 1974 l'OCI va decidir crear la Banca Islàmica de Desenvolupament, amb seu a Gidda (Aràbia Saudita). Aquesta institució va posar les bases d'un sistema d'ajuda basat en els principis islàmics. Amb més de 1.200 milions de musulmans al món, existeixen 350 bancs islàmics que mouen més de 400.000 milions de dòlars en finançament d'inversions (amb un increment anual del 15%). A més, s'espera que en 10 anys més del 50% dels estalvis de les poblacions musulmanes s'ingressi en projectes d'aquesta banca. El mercat de productes financers islàmics inclou serveis de banca minorista, distribució, fons de capital inversió, hipoteques, renda fixa, assegurances privades i derivats, o els nous productes financers per als seus clients, musulmans o no. També el takaful (assegurances) o els sukuks (emissions de deute), entre d'altres, han tingut els darrers anys un creixement sostingut gràcies a les inversions del Golf, que acumula grans reserves per l'alt preu del cru i la recerca de la banca occidental de noves oportunitats.

Però, quins són els principis i com marquen les operacions de la banca islàmica? Quins serveis presten aquests establiments? La banca islàmica, que es dirigeix tant a musulmans com a no musulmans, és encara una desconeguda, i fins i tot per a alguns experts en finances internacionals.

Les implicacions religioses associades a la banca islàmica fan que hi hagi una relació conceptual diferent entre activitats financeres i econòmiques. El vincle creditor-deutor es converteix en un repartiment equitatiu dels riscos entre el proveïdor del capital i l'emprenedor, i d'això se'n deriva la prohibició d'ingressar o percebre interessos. I no només això: a banda del principi clau de la prohibició de l'interès, hi ha un segon principi fonamental, relacionat amb els diners, que és la prohibició d'atresorar. En la banca islàmica, els diners han d'estar vinculats a una activitat pròpia o per a la comunitat. Basant-se en això, es reparteix el benefici i es reforça el valor del treball per oposició al valor del capital com a font de rendes.

La prohibició de les taxes d'interès associades a l'ús dels fons afecta totes les activitats de les institucions de finançament islàmic. I, de fet, existeixen diferents interpretacions sobre la manera d'aplicar el terme riba (interès) a l'economia i les transaccions financeres. Els moderns que desitgen un nou enfocament de l'islam demanen una interpretació en l'esperit de la llei i no de la lletra: creuen que l'islam ha prohibit la usura i no el legítim interès. Tanmateix, la majoria dels economistes islàmics creuen que l'interès també està prohibit per a tot crèdit productiu: entenen que riba significa augment i consegüentment tots els reemborsaments derivats del préstec són il·lícits.

Pròximament sentirem termes com mudaraba o partenariat passiu; muixaraka o partenariat actiu; murabaha o finançament comercial amb marge de beneficis; bai salam o venda amb pagament anticipat per entrega futura... Són els instruments financers de la banca islàmica. Aquesta banca mou a tot el món un ingent volum de recursos que podrien beneficiar el sector públic i privat nacional: podrien atreure importants fluxos financers per invertir als diferents sectors productius, industrials, turístics i financers. I com que la banca islàmica no tracta únicament amb musulmans, sinó amb tots els que demanen els seus serveis, moltes persones en podrien gaudir. Nombroses experiències a diferents països com el Regne Unit o Malàisia en són un exemple.

Els bancs comercials estan actualment en contacte continu amb els organismes financers professionals especialitzats en l'establiment de normes financeres islàmiques, com l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de les institucions financeres islàmiques i el Consell dels Serveis Financers islàmics, amb la voluntat d'adoptar les més apropiades a l'entorn de cada país.

Davant d'aquesta realitat, la banca internacional està dedicant esforços a captar fons d'inversors de religió musulmana. La banca espanyola i la catalana no poden quedar-ne al marge. Ans al contrari, han de mirar aquesta realitat com una nova oportunitat per conservar el lloc que han ocupat fins ara. Al cap i a la fi, aquest model no és tan diferent del model fundacional de les caixes d'estalvis que es van anar creant per Europa a la segona meitat del segle XVIII, que originàriament estaven vinculades a institucions de tipus benèfic i religioses. Les caixes catalanes, que van néixer amb aquesta finalitat social, ara mantenen importants activitats de caràcter cultural, educatiu i científic: en aquest aspecte, tenen una gran coincidència amb aquest fenomen emergent. I Barcelona, particularment, podria aprofitar aquesta oportunitat per consolidar-se com a referent econòmic mediterrani i assolir l'estatus que ja tenen places com Londres i París en la banca islàmica

Diari Avui, Diumenge 29 de novembre de 2009