La banca islámica: un fenomen emergent



Ciutat de Casablanca, Marroc (Abdelhak Senna)



L'interès internacional pel sector financer islàmic és cada vegada més gran i són nombroses les institucions financeres que volen fer servir els productes i els instruments adaptats a les regles de la banca islàmica.

La banca islàmica és una novetat dins el sistema financer internacional: per primera vegada es reconeix la seva força. A nivell internacional ha demostrat la seva capacitat de mobilitzar recursos interns i externs, amb una gamma diversificada i eficaç de productes d'inversió i estalvi i ha destacat també per la seva orientació cap al desenvolupament econòmic i social. Tot indica que aquest fenomen creixerà amb l'establiment d'un sistema bancari islàmic dotat d'un mercat financer específic, animat amb capitals en recerca d'oportunitats d'inversió. I per fer-ho serà primordial la liberalització dels mercats financers islàmics, assegurar la llibertat d'inversió i les transferències de capitals, cosa que facilitarà la incorporació dels bancs internacionals a aquesta realitat pròspera.

Els bancs islàmics representen només una petita proporció del sector bancari mundial però la crisi financera internacional ha mostrat que són més saludables que la majoria dels seus homòlegs. Un exemple: els 20 grans bancs compatibles amb la Xara (llei islàmica) han augmentat el valor de la seva base d'actius el 2009 i resisteixen la crisi millor que els seus homòlegs convencionals. I el darrer informe del Fons Monetari Internacional (FMI) mostra un gran creixement en el nombre de bancs i fons islàmics -dels 75 el 1975 fins als 350 del 2008.

La banca islàmica opera avui a tot el món, de Xina a Estats Units. Els bancs occidentals també fan algunes activitats bancàries islàmiques a través de les seves finestretes islàmiques a Suïssa, Alemanya, Anglaterra o Luxemburg. I també s'ha de destacar l'obertura a Londres de cinc bancs específics, que ofereixen als seus clients els productes financers islàmics. Això ha convertit Londres en la principal plataforma i líder europeu en la banca islàmica compatible amb la xara gràcies als esforços d'institucions com la Borsa de Valors de Londres (LSE) i el suport de les institucions del Golf. I França, amb París al capdavant, vol establir-se com a principal competidor de Londres. En aquesta línia, l'Assemblea Nacional acaba de modificar el Codi Civil per ajudar a l'estructuració de productes compatibles amb la Xara a França.

L'any 1970 es va crear l'Organització de la Conferència Islàmica (OCI), que agrupa els països musulmans. I el 1974 l'OCI va decidir crear la Banca Islàmica de Desenvolupament, amb seu a Gidda (Aràbia Saudita). Aquesta institució va posar les bases d'un sistema d'ajuda basat en els principis islàmics. Amb més de 1.200 milions de musulmans al món, existeixen 350 bancs islàmics que mouen més de 400.000 milions de dòlars en finançament d'inversions (amb un increment anual del 15%). A més, s'espera que en 10 anys més del 50% dels estalvis de les poblacions musulmanes s'ingressi en projectes d'aquesta banca. El mercat de productes financers islàmics inclou serveis de banca minorista, distribució, fons de capital inversió, hipoteques, renda fixa, assegurances privades i derivats, o els nous productes financers per als seus clients, musulmans o no. També el takaful (assegurances) o els sukuks (emissions de deute), entre d'altres, han tingut els darrers anys un creixement sostingut gràcies a les inversions del Golf, que acumula grans reserves per l'alt preu del cru i la recerca de la banca occidental de noves oportunitats.

Però, quins són els principis i com marquen les operacions de la banca islàmica? Quins serveis presten aquests establiments? La banca islàmica, que es dirigeix tant a musulmans com a no musulmans, és encara una desconeguda, i fins i tot per a alguns experts en finances internacionals.

Les implicacions religioses associades a la banca islàmica fan que hi hagi una relació conceptual diferent entre activitats financeres i econòmiques. El vincle creditor-deutor es converteix en un repartiment equitatiu dels riscos entre el proveïdor del capital i l'emprenedor, i d'això se'n deriva la prohibició d'ingressar o percebre interessos. I no només això: a banda del principi clau de la prohibició de l'interès, hi ha un segon principi fonamental, relacionat amb els diners, que és la prohibició d'atresorar. En la banca islàmica, els diners han d'estar vinculats a una activitat pròpia o per a la comunitat. Basant-se en això, es reparteix el benefici i es reforça el valor del treball per oposició al valor del capital com a font de rendes.

La prohibició de les taxes d'interès associades a l'ús dels fons afecta totes les activitats de les institucions de finançament islàmic. I, de fet, existeixen diferents interpretacions sobre la manera d'aplicar el terme riba (interès) a l'economia i les transaccions financeres. Els moderns que desitgen un nou enfocament de l'islam demanen una interpretació en l'esperit de la llei i no de la lletra: creuen que l'islam ha prohibit la usura i no el legítim interès. Tanmateix, la majoria dels economistes islàmics creuen que l'interès també està prohibit per a tot crèdit productiu: entenen que riba significa augment i consegüentment tots els reemborsaments derivats del préstec són il·lícits.

Pròximament sentirem termes com mudaraba o partenariat passiu; muixaraka o partenariat actiu; murabaha o finançament comercial amb marge de beneficis; bai salam o venda amb pagament anticipat per entrega futura... Són els instruments financers de la banca islàmica. Aquesta banca mou a tot el món un ingent volum de recursos que podrien beneficiar el sector públic i privat nacional: podrien atreure importants fluxos financers per invertir als diferents sectors productius, industrials, turístics i financers. I com que la banca islàmica no tracta únicament amb musulmans, sinó amb tots els que demanen els seus serveis, moltes persones en podrien gaudir. Nombroses experiències a diferents països com el Regne Unit o Malàisia en són un exemple.

Els bancs comercials estan actualment en contacte continu amb els organismes financers professionals especialitzats en l'establiment de normes financeres islàmiques, com l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de les institucions financeres islàmiques i el Consell dels Serveis Financers islàmics, amb la voluntat d'adoptar les més apropiades a l'entorn de cada país.

Davant d'aquesta realitat, la banca internacional està dedicant esforços a captar fons d'inversors de religió musulmana. La banca espanyola i la catalana no poden quedar-ne al marge. Ans al contrari, han de mirar aquesta realitat com una nova oportunitat per conservar el lloc que han ocupat fins ara. Al cap i a la fi, aquest model no és tan diferent del model fundacional de les caixes d'estalvis que es van anar creant per Europa a la segona meitat del segle XVIII, que originàriament estaven vinculades a institucions de tipus benèfic i religioses. Les caixes catalanes, que van néixer amb aquesta finalitat social, ara mantenen importants activitats de caràcter cultural, educatiu i científic: en aquest aspecte, tenen una gran coincidència amb aquest fenomen emergent. I Barcelona, particularment, podria aprofitar aquesta oportunitat per consolidar-se com a referent econòmic mediterrani i assolir l'estatus que ja tenen places com Londres i París en la banca islàmica

Diari Avui, Diumenge 29 de novembre de 2009